La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres1

La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell a...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Published in:Revista de filología románica 2017-12, Vol.34 (2), p.327-336
Main Authors: Madrenas Tinoco, Dolors, Ribera Llopis, Juan M.
Format: Article
Language:English
Online Access:Get full text
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
Description
Summary:La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòciocultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos. Havent estudiat en col·laboracions precedents diversos aspectes del perfil i de la producció de Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910- s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis i els recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors del seu corpus generacional.
ISSN:0212-999X
1988-2815
DOI:10.5209/RFRM.58353