Activitat física en el temps lliure i autopercepció de l’estat de salut a Colòmbia

• Published in: Apunts : medicina de l'esport 2013, Vol.48 (177)
• Main Authors: Mendoza Romero, Dario, Urbina, Adriana
• Format: Article
• Language: Catalan
• ISSN: 1886-6581; 0213-3717

Introducció: L’activitat física es considera un factor protector del desenvolupament de malalties cròniques. Les enquestes a poblacions proporcionen informació sobre l’estat de salut i factors relacionats. L’objectiu del present estudi fou explorar l’associació entre activitat física en el temps lliure i autopercepció de l’estat de salut, segons les dades de l’enquesta nacional de la situació nutricional a Colòmbia el 2005. Material i mètodes: Disseny observacional analític de tall tranversal. Un total de 14.601 subjectes colombians (18-64 anys), seleccionats mitjançant mostreig complex, foren inclosos a l’estudi. Se seleccionaren variables relacionades amb l’autopercepció de la salut i es categoritzà l’activitat física d’acord amb les recomanacions del qüestionari internacional d’activitat física. Resultats: Mitjançant anàlisi de regressió logística s’identificà major risc de percebre la salut com a pobre en les dones que reportaren un nivell baix d’activitat física, respecte a les d’alta activitat física (odds ratio [OR ]) ajustat = 1,92; IC 95%, 1,19-3,10). No es trobà aquesta evidència en els homes (OR ajustat = 0,80; IC 95%, 0,62-1,03). També es relacionaren percepcions regulars i dolentes de l’estat de salut amb nivells baixos escolars, en ambdós sexes, i amb els homes, amb els no afiliats al sistema de salut. Conclusions: Es trobà associació entre un nivell vigorós d’activitat física en el temps lliure i bona autopercepció de l’estat de salut de les dones, mentre que en els homes no es trobà aquesta associació, i calgué que fossin contemplats altres hàbits i dominis. Bones avaluacions de l’estat de salut s’associaren a un nivell educatiu més elevat en ambdós sexes i a la condició d’afiliat al sistema de salut en els homes. Aquests resultats suggereixen la necessitat de dirigir polítiques públiques vers el foment de la pràctica d’activitats físiques, garantir l’accés a l’educació i la filiació a un sistema de salut de la població.