Corpus-driven insights into the discourse of women survivors of Intimate Partner Violence

• Published in: Quaderns de filologia. Estudis lingüístics 2018-01, Vol.22 (22), p.215-243
• Main Author: Sánchez-Moya, Alfonso
• Format: Article
• Language: English
• Subjects: CDS; corpus; digital discourse; intimate partner violence (IPV); LIWC
• ISSN: 1135-416X; 2444-1449
• DOI: 10.7203/qf.22.11309

Despite its ubiquity, Intimate Partner Violence (IPV) is still under-researched from a Critical Discourse Studies (CDS) perspective. Thus, this paper investigates the discourse of women survivors of IPV focusing on a corpus-driven examination of the data. This is done after applying the text-analysis software tool LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) to a 120,000-word corpus collected from an anonymised, public, online forum available to IPV survivors. I contrast a plethora of linguistic phenomena in three online communities embedded within this forum (‘Is it Abuse?’, ‘Getting out’ and ‘Life after abuse’) in the attempt to sketch out how the discursive output varies across these three stages. This paper shows how pronominal distribution plays a role in the forging of collective identity. Differences in the emotional tone across the three explored groups are also identified. Useful though these corpus-driven pointers may be, this study also warns of the precaution with which findings solely deriving from quantitative analyses need to be treated. Malgrat la seua ubiqüitat, la violència de gènere és un camp encara poc explorat des de la perspectiva dels Estudis Crítics del Discurs. Aquest article investiga el discurs de dones supervivents de violència de gènere posant el focus en una anàlisi basada en l'estudi d'un corpus. S'efectua després d'aplicar LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) a un corpus de 120.000 paraules d'un fòrum en línia, públic i anonimitzat disponible a supervivents de violència de gènere. Es contrasten diversos fenòmens lingüístics en tres comunitats digitals d'aquest fòrum (‘És abús?’, ‘Deixant una relació abusiva’ i ‘La vida després de l'abús’) en l'intent d'esbossar com la producció discursiva varia en aquestes etapes. Aquest estudi mostra com la distribució pronominal és rellevant en la forja de la identitat col·lectiva. S'identifiquen també diferències en el to emocional d'aquests tres grups. Malgrat la seua utilitat, aquesta recerca adverteix de la precaució amb la qual bregar amb resultats procedents únicament d'anàlisis quantitatives. A pesar de su ubicuidad, la violencia de género es un campo aún poco explorado desde la perspectiva de los Estudios Críticos del Discurso. Este artículo investiga el discurso de mujeres supervivientes de violencia de género poniendo el foco en un análisis basado en el estudio de un corpus. Se efectúa tras aplicar LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) a un corpus de 120.000 palabras de un fo