Loading…
La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres
La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell a...
Saved in:
Published in: | Revista de filología románica 2017, Vol.34 (2), p.327-336 |
---|---|
Main Authors: | , |
Format: | Article |
Language: | cat ; spa |
Subjects: | |
Online Access: | Get full text |
Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
Summary: | La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòcio cultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos.Havent estudiat en col·laboracions precedents diversos aspectes del perfil i de la producció de Car-me Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet(1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910-s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis i els recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors del seu corpus generacional. |
---|---|
ISSN: | 0212-999X 1988-2815 |
DOI: | 10.5209/RFRM.58353 |